Gestió dels governants amb els nostres diners

Quan diem que som diferents, és molt fàcil creure'ns. Ahir vaig llegir (al canal 324.cat) que un ministre anglès ha dimitit perquè l'han enxampat intentant amagar una infracció de transit, de l'any 2003. Aquí la notícia. 

Igualet que a casa nostra. Tenim "polítics" jutjats, molts, sospitosos de tota mena de delictes, o en qualsevol cas, al mateix temps que estan en un càrrec públic (amb tota la influencia que això comporta), son directius generals, presidents, o assessors d'empreses o corporacions que son beneficiàries directes de les polítiques que aquesta persona està exercint, tant directa, com indirectament. 

Directa, si s'aprofita de subvencions o informació privilegiada, o indirecta, si a causa de la gestió política que exerceix, les seues empreses de sobte tenen un plus de feina, tal i com està passant amb el conseller de sanitat, Boi Ruiz, a qui directament s'acusa de voler privatitzar la sanitat catalana. Veure la notícia aquí.

Es que aquí la gent tant se li fot tot? Perquè no ens queixem? Hem d'aprendre a fer-ho, i no ser tant conformistes. No és cap secret que no m'agraden els polítics, en general. Clar que en conec a alguns (de diversos partits, per si ho voleu saber), que mereixen tot el meu respecte. Son gent, que han tingut un abans i tindran un després de la política. Que tenen una visió del món real, perquè n'han format part. 

Crec sincerament que l'evolució personal s'hauria de tenir en compte alhora de triar un candidat, qualsevol que sigui el càrrec al que aspira. No pot ser mai de la vida, que hi hagi gent que es dediqui de per vida a "política" (i sense estudis, per favor, quina vergonya, tants graduats, diplomats, i llicenciats que hi ha sense menjar-se una rosca. Mireu, mireu) . La mateixa llei ho hauria de penalitzar. Quina classe de coneixement de la societat poden tenir, tot el dia allà, tancats als seus despatxos, fent deu sap què. Jo us ho diré, un de molt deficient. Només cal veure com va el país en general, i les nostres terres en particular, on l'amiguisme campa com a casa seua. En fi, no hi ha dubte que som diferents...

RETORNAR LES AJUDES... DE MERDA

En quin país vivim? Ja ho sabem, en un país de conformistes. No hi ha un altre nom per al que està passant. TOTHOM qui te una mica de poder, (de qualsevol classe), o quasi, pot malversar o quedar-se diners sense cap classe de problema. El més preocupant és que al final, sembla que ja estem acostumats, perquè ningú reacciona als escàndols d'aquesta mena. Suposo que no ens adonem que aquests diners son NOSTRES. 

Avui, un titular m'ha encès la sang: 

La Generalitat demana a 87 discapacitats que tornin ajudes rebudes per error.

Aquí podeu seguir la notícia:

http://www.324.cat/noticia/1561472/catalunya/La-Generalitat-demana-a-87-discapacitats-que-tornin-ajudes-rebudes-per-error

O sigui, els diners s'han de tornar perquè son diners públics!!, a collons, i tots els diners que han robat Millet i companyia? Alló no eren diners públics? i tots els altres? Començant per polítiquillos de tercera fins acabar amb la creme de la creme més selecta del país (i estranger). 

Hi ha un fotimer de judicis pendents que de ben segur quedaran en no res, o millor encara, en menys de no res, contra tots aquests que ens estan xuclant com a sangoneres, i estan perdent el temps en recuperar aquests diners, que encara que semblen molts diners, es molt menys del que es deuen gastar alguns en "dietes i altres despeses".

Aquí una de les notícies de Millet:

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/281475--la-defensa-de-millet-almlega-que-shan-comptabilitzat-doblement-diners-publics-malversats-.html

Per no parlar de alts directius de bancs i caixes, que desprès d'afonar-los, i fer la seua feina de manera nefasta, encara s'han preparat un últim lot amb una jubilació que ja voldrien alguns reis.

La CAM va ser una de les que va amenitzar l'any:

http://www.324.cat/noticia/1424147/economia/Lexdirectora-de-la-CAM-que-va-pactar-una-jubilacio-milionaria-sapunta-a-latur

Fixeus com es de greu la cosa, que descriuen fins i tot la manera de fer-la grossa:

El ciclo para expoliar una caja de ahorros es simple:

1. Un alto cargo político o grupo de altos cargos coloca en la directiva de una caja a quien él decida.
2. Este se encarga de "premiar" con créditos en condiciones ventajosas a amigos y familiares del entorno del alto cargo.
3. Los créditos concedidos van a parar a empresas de amigos o familiares que financian obras y que a su vez dan empleo y concesiones a empresas de amigos y familiares de estos altos cargos.
4. El alto cargo político recalifica terrenos, concede obras y demás prebendas a estas empresas.
5. Las empresas se lucran, los familiares se lucran y cuando todo quiebra, las empresas cierran y no vuelve el dinero a las cajas.
6. Las cajas de ahorro como la CAM quiebran, sus directivos reciben una jubilación de oro y el agujero hay que taparlo con dinero público.

Esto es en resumida cuenta lo que ha ocurrido con cajas de ahorro como la CAM. 

(de mercacrédito.com) 

La veritat és que no he sigut mai persona de manifestacions, però crec que s'atansa l'hora de treure-li la pols al trabuc. Potser ja n'hi ha prou de vividors. Treballeu!!! Gossos! Això és el que us fa falta!

PLE DE FEM

Al final de la barra del trabucador, no se exactament si és terme d'Amposta o de la Ràpita, molt a prop del mirador del parc natural justament on comencen les salines de la Trinitat, el dia 30 de desembre vaig fer aquestes fotografies, que lluny de ser un fet puntual, reflecteixen el que més o menys vaig anar veient per tota la platja. 

Munts de fem, de roba, d'envasos, de capses (de cucs per a pescar), i tota una sèrie de coses que la gent i el mar a portat fins la platja. De ben segur que amb una mica de cura dels ajuntaments, i alguna que altra multa als infractors, més d'un s'ho pensaria dues vegades a l'hora de deixar la brossa tirada. Algun d'aquests "politiquillos" que ens governa, podria rebaixar-se el sou, i amb això pagar una brigada de neteja, però tranquils, que no ho faran...Potser es podria organitzar, de cara a la primavera, una recollida voluntària, per poder gaudir d'una platja que ja la voldrien els de Barcelona, i nosaltres que la tenim no sabem valorar. Hi ha llocs on, amb molt menys, ja estarien mirant d'atraure turisme i crear negoci.

A banda d'això, també hi ha la línia elèctrica, que encara ningú s'ha decidit a arreglar/soterrar o el que s'hagi de fer per tractar un entorn natural com el delta de l'Ebre tal com es mereix. Potser algun dia ho veurem, si  l'escalfament global no l'ha fet desaparèixer...

Encara que es llenci a un bidó, si no ho recull ningú, allí es queda.

Realitat o ficció

No us penseu que sempre tinc els dimonis al cos, avui us contaré un acudit (que he rebut, no m'atribuiré tots els mèrits), que te la seua gràcia:

L'alcalde d'una ciutat demana pressupostos per pintar la façana de l’Ajuntament, i li lliuren 3 ofertes (d'un anglès, un alemany i un espanyol). La de l'anglès és de 3 milions d’euros, la de l'alemany a 6 milions, i la de l'espanyol, 9 milions.

Davant d'aquestes diferències, s'entrevista amb els oferents, per separat, per que justifiquin l'oferta.

L'anglès diu que ell usa pintura acrílica per exteriors en dues capes, i que costa 1 milió; en bastides, brotxes, equips i assegurances se’n va un altre milió, i l'altre milió restant és la mà d'obra.

L'alemany justifica el seu pressupost dient que ell és millor pintor, que fa servir pintura de poliuretà amb tres capes, el cost és de 3 milions. En bastides, altres materials, equips i assegurances es gasten altres 2 milions, i el milió restant és la mà d'obra.

L'últim, que és el que finalment guanya la licitació ja que l'alcalde assegura que és el pressupost millor justificat, resulta ser la de l'espanyol que li va dir:

“Miri alcalde, 3 Milions són per a vostè, altres 3 per a mi, i els 3 restants li donem a l’anglès perquè ens pinti la façana “.

P.D. ¡¡¡QUALSEVOL SEMBLANÇA AMB LA VIDA POLÍTICA DEL TEU MUNICIPI ÉS PURA COINCIDÈNCIA !!!!

Es que no hi ha coneixement ni vergonya?

Salvador Esteve i Figueras

Avui m'he quedat garratibat sentint les notícies (Radio 4), i es que cada cop entenc menys el mon on m'ha tocat viure.

Per un costat he sentit que degut a la crisi, s'estan aplicant retallades al nostre sistema sanitari. No m'agrada!! Però si la despesa pública no pot aguantar-ho, intento entendre-ho.

El que no puc assimilar (potser el meu enteniment no dona per tant) es la següent notícia, que explica que el president de la Diputació de Barcelona, cobra 9.000 €uros al mes, crec que una mica per dalt de Zapatero, i jo, tal i com em van ensenyar al col·legi penso que aquest "senyor" el mes doble deu rondar els 20.000 €.

No li cau la cara de vergonya al sortir al carrer??? Suposo que no!!!, ja que com diuen els vells, no deu saber el que és. Reivindico una dita popular que resa: o tots moros o tots cristians!!   

Per a qui no tingueu el plaer de conèixer-lo, us en faré cinc cèntims: està jubilat des de l'any 2005 de La Caixa (como no) després d'uns quants anys d'excedències per politiqueo vario. En el seu currículum diu que te estudis de comerç i comptabilitat, però no especifica si te algun títol, i també Formació Professional en la branca de l'estalvi. (Per que diguin després que la FP no val per a res!). On si que te trajectòria, i llarga, és en política (CDC). Ha estat regidor, alcalde, diputat, membre del consell comarcal del baix Llobregat, i un llarg etc que podeu consultar aquí. El que és més preocupant és que tot i estar jubilat, i pegar-li un bon pessic a la diputació cada mes, està de president o alt càrrec d'uns quants llocs que li donen un poder preocupant. A més, se m'ocorren algunes qüestions, per exemple: no deu veure mai a la seva família?, perquè no es pot treballar a set llocs (si, si, set, heu llegit be), més algunes d'aquestes comissions del parlament, i que li quedi temps per als de casa. Per una altra part, tots aquests treballs, son compatibles? vull dir hi ha temps físic per ser-hi a tots els llocs, o només cobra, i la feina que la facin uns altres?. I aquesta ens porta a la següent qüestió, cobra de cada lloc que presideix?, o amb el sou de la Diputació ja es conforma, i les altres feines les fa de manera altruista? Quins collons!! I tenen la barra de dir-nos que ens hem d'estrènyer el cinturó...

Aquesta plaça d'aparcament l'hem pagat com a bona.

No cal ser molt viu per veure que qui va projectar aquest carrer no tenia el dia. Està al carrer Cervantes, cantonada amb el Verge de Montserrat. Es un carrer de sentit únic, el que vol dir que el conductor que estacioni en aquesta plaça, per força ha de sortir per la part de la vorera. Això si pot! 

Com dimonis es pot projectar (i després construir) això d'aquesta manera. Si, ja se, que si la simetria, les equidistàncies, la vegetació... però home, una mica de coneixement, per favor. Què es més important? que tot quedi ben distribuit, o que sigui funcional? Crec que no cal meditar la resposta. Per a més inri, es la primera plaça del carrer, o sigui que no pot tirar una mica avant o atras per salvar els obstacles. En definitiva, aquesta plaça d'aparcament està destinada a rallar les portes dels vehicles que s'hi atreveixin a aparcar, ja sigui amb el fanal, la paperera, o el pobre arbre. No vull ni pensar que passarà quan creixerà aquest llorer!

Els sous dels "nostres" polítics (II)

Avui, la Núria Ventura, en el seu bloc denuncia que el nou consistori s'ha incrementat el sou en 30.000 € l'any els salaris fixes. Caram! els ho ha faltat temps. Això a Ulldecona, perquè a Amposta, en teoria se'ls han baixat un 5%.  Dic en teoria, perquè si tenim en compte que estan a jornada parcial, (o sigui que cobren un altre sou) , que la majoria de funcionaris els hi han fet una rebaixa superior al 5%, (ja no diguem als autònoms i altres), i que els càrrecs de confiança s'han incrementat, així ens quedem. 

Si mirem a Tortosa, la cosa no està millor que diguem, Ferran Bel, cobrarà prop de 60.000 € l'any per un 75 % de la jornada. També, com no, s'han apuntat alguns càrrecs de confiança. 

Però si pensàveu que això era una pràctica de la dreta, (o de la esquerra) aneu molt equivocats. Les polítiques de poble, o ciutat petita la fan les persones més que els partits, i de persones n'hi ha de bones i dolentes a tot arreu. I si no, mireu aquest enllaç, amb una llista dels polítics que ja s'han pujat el sou només començar. Tranquils, això acaba de començar...